Fa unes setmanes vaig tornar a rebre una cridada de la meua amiga Rita Barberà. Com ja sabeu d'episodis anteriors, ens va encarregar als membres d'aquesta Plataforma de Defensa del Pimentó que anàrem a Cardiff a salvar el turisme valencià però vam tenir una sèrie de problemes i errors insignificants que van impedir el nostre objectiu.
La cosa és que necessitava a algú que anara a promocionar la cultura valenciana a una nova zona: Malta. Jo això no sabia ni que era, només em sonava a cervesa aixina que res mal podia ser i vaig decidir acceptar.
Com em digué Rita: "Bueno xavalín, he buscado al mejor candidato para esta misión, como no lo he encontrado y tenemos que ahorrar para el Ferrari Park te lo he dicho a ti".
Jo estava molt content, damunt m'explicà que anava a anar de anònim, com un turista més, perquè d'aquesta forma aconseguiria una major naturalitat davant els maltesos. Però això no era tot, per donar una infal·lible credibilitat, anaven a ficar a la meua disposició a una vintena d'actors i actrius, policies especialitzats que es farien passar per companys meus de classe, com si anara de viatge de final de carrera. Ho tenia tot de cara per triomfar.
Tres dies després pasaren a per mi i em portaren a l'aeroport on estaven els meus agents esperant-me per pujar a un avió. Em van donar una tarjeta de crèdit amb 100.000€ per a que el racionalitzara entre tots, no havia d'escatimar per salvaguardar el turisme valencià i demostrar al món la cultura valenciana.
Ja dalt l'avió, Sebastiá, el especialista en estratègies militars m'explicà que Malta era un país format per tres illes, anavem a estar una setmana allí, es parlava anglés i maltés i que allí eren tots molt catòlics... són les coses que vaig entendre en un discurset de dos hores on crec que també em recomanaren les tàctiques que deuriem utilitar i altres moltes coses que no vaig entendre res perquè m'avorrien i vaig començar a recordar una pel·lícula molt divertida de dos mones que vaig vore una volta.
Arribats a Malta, anaven pasant els dies i tots els meus agents a l'hotel esperaven que els explicara el meu astut pla, però hi hagueren dos xicotets contratemps en els que no contava. El primer era que eixe enginyós pla vaig quedar per fer-lo en Natxo, Xavi i Alfredito un divendres de nit en casa d'este últim, és a dir, que no exisita. El segon contratemps va ser que quan vaig entrar a l'hotel em ficaren una pulsera "All included" i jo la meua habitació de l'hotel encara no la coneixia, però la barra i el nom de tots els cambrers els sabia com si els coneguera de tota la vida, per tant, no estava en unes condicions òptimes de fer res.
No sé que em va moure a prendre aquella decisió, però vaig ordenar a totes les ties que se ficaren biquini i que se'n vingueren al jacussi en mi, els tios havien d'estar atents i cada volta que se'm buidava el got havien de pujar rapidament a portar-me'n un altre. Ningú entenia res, escoltava que deien: "No asimile la seua tàctica encara, deu de ser un mètode de captació al públic... este tio és un lince".
Jo en el jacussi
Moments abans d'arruïnar-me
"Vingaaaa... jejeje, les rises que se van a pegar estos ara quan els ho conte". És el que vaig pensar en aquells instants, però vaig decidir canviar d'escenari i emportar-me'ls a tots d'alli abans de que se n'adonaren del que m'havia passat, així que els vaig dur a tots a una discoteca on feien el concert del cantant més famós de Malta, que fora d'aquella illa no el coneix ni sa mare.
Alli continuaren les rondes de ron en cola i jo estava fart de escoltar al pesadilla del cantant, així que vaig botar a l'escenari i li vaig pegar una guantà per irritant, li vaig furtar el micro i vaig començar a entonar una sèrie de cants regionals, balls pintorescs i a entonar l'himne de l'Athletic. De tant en tant cridava "Ni Michell Telló ni Georgie Dann! Palop és el més gran!!! ". M'estava menjant el públic. També pujaren dos agents a fer-me de ballarins, tot anava bé, però em vaig emocionar massa i vaig començar a baixar-me els pantalons i els maltesos s'alteraren molt perquè els havia lesionat a la seua estrella i en això de que eren molt catòlics s'agafaren els meus gestos com una ofensa. En menys de 5 segons s'armà una trifulca impressionant. Maltesos contra els agents, tots vinga l'hostia. Jo com vaig poder vaig passar desapercebut i vaig fugir d'alli com vaig poder sense que em tocaren un pel. Vaig eixir d'aquell "antro infernal" i pegarem a correr mentre encara ens perseguien centenars de maltesos.Ja havia eixit el Sol, arribarem a un port pesquer i vaig vore un barquet. Abans que ens agafaren vaig ordenar a tots que pujaren que jo estiueje en Fernandet i que entenc molt de la mar i sabia tripular. Els 20 agents pujaren i vam partir d'allà direcció a València. Per sort sempre vaig preparat per a les ocasions i em vaig ficar la meua samarreta de l'Athletic que portava en un bolset. Em vaig guiar per la posició del Sol tal i com em va ensenyar Xuso quan anarem al Flamisell en cotxe sense mapes. Tot anava bé, però van apareixer unes roques i no sabia quina de totes les palanques polsar per frenar. Abans que es donaren compte em vaig ficar l'únic jupetí salvavides que hi havia. El vaixell s'enfonsà i en ell moriren els meus 20 companys que, en gloria descansen.
Jo al timó. La eufòria d'aquell moment em va poder.
Uns minuts després
Per sort les corrents em van portar al Perelló, i d'alli vaig agafar el bus de Granero que em portà a Sueca.
Altre fracàs de missió. Em pregunte que dirà Rita Barberá quan s'entere de tot açò.
Imatge dels agents de policia instants abans de morir. DEP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada