Notícies d'última hora

Els nostres contactes dintre de les forces de seguretat de l'estat ens han confirmat fa breus moments que diverses unitats d'èlit dels antidisturbis han incautat material altament perillós després de les seues últimes actuacions a València. Desde euskosueca hem pogut saber que es tracta d'un nou tipus d'arma química, usada per grups cèdules terroristes altament perilloses que els últims dies proliferen per la capital del Túria.

Fins que la policia científica no comunique els resultats de l'anàlisi d'aquesta substància perillosa, aportem una fotografia i demanem la col.laboració ciutadana.

Nota

Davant de les insistents demandes, comuniquem què els membres de la Plataforma de Defensa del Pimentó en la Paella no tenim res a vore en les brutals càrregues policials que estan havent a València.

Ens desvinculem de tot lligam.

Gràcies

Com "ligar" si eres suecà, la solució definitiva

Hola amics i amigues. Els basco-suecans hem volgut fer un recopilatori històric de les tècniques què, al llarg dels segles, han anat utilitzant els nostres avantpassats en aquest noble art.

La zoologia sempre ha tractat d'esbrinar el comportament dels animals per a l'aparellament. Els Titos mascles obrin el seu bell plomatge per seduir a les femelles. En algunes espècies, les aus mascles construeixen el millor niu possible per a que la femella els trie entre tots els demés. També els goril·les mascles es colpegen el pit per mostrar la seua força als competidors en la fase de l'aparellament.

Nosaltres ens n'hem adonat, que els humans, i més concretament els suecans, a l'igual que els altres sers vius de la naturalesa, també tenim els nostres comportaments en la fase de l'aparellament, per això, hem volgut compartir açò en vosaltres.

Després d'un llarg estudi d'aquest sistema, la Plataforma de Defensa del Pimentó en la Paella hem tret un mètode infal·lible per ensenyar-vos a “ligar”. Es basa en uns senzills punts que cal seguir detalladament i tenen una garantia d'èxit del 99%. Són anys i anys d'experiència, destresa de grans mestres... tot resumint en uns passos elementals que vos detallem a continuació.

COM LIGAR SI ERES SUECÀ

1. Introducció. Elecció d'un escenari i una víctima apropiats. Valga's un ambient animat, com les Tasquetes, la GOU, el Pingüis, la Kipers o semblant. És important un bon entorn per facilitar la comesa. Una vegada situats cal triar una xicona al atzar entre totes les presents. Imbècil, recorda confirmar que la xica que has triat és realment una xica, hui en dia la cirurgia està molt avançà i no se sap...

2. Rite de presentació. Acostat per una banda a ella. En qualsevol altre poble de tot el món valdria amb un: Hola, com et diuen? Però açò és Sueca. T'has de ficar al costat i murmurar-li a l'orelleta: IEEE! (quan la veu siga més greu millor efecte tindrà). Si et contesta: IEE TON PARE! estàs d'enhorabona. Açò en Sueca és la senyal d'aprovació i ja pots començar a ficar en pràctica els següents punts. En cas de que falle has de triar altra xicona.
   
   
3. Emborratxa-la. És un pas important per a que la xica es faja més factible. Cal convidar-la a algun “xupitet” per caldejar l'ambient. No hi ha que ser malabèstia i provocar-li un coma etílic, sols es tracta d'animar un poc la festa per tal d'aplanar un poc el camí.
   
   
4. El truc del polp i la L.L. És utilitzat pel 80% dels suecans que tenen èxit en la conquesta. Es tracta en, fer-te l'idiota i dir-li coses a l'orelleta a la xicona mentre aprofites per ficar-li la mà a la cintura. És una doble tècnica ofensiva, perquè mentre li menges l'orelleta aprofites per fer la tècnica de les mans de polp i vas baixant la mà de cintura cap avall per arribar a la zona L.L. És a dir, la Línia Límit. Aquesta recta imaginaria està definida entre la zona de la cintura i la zona del cul. És un lloc on la xica no et pot dir que no li fiques la mà en el cul (perquè la tens en la cintura) però al mateix temps li l'estàs tocant.
   Els bons experts en aquest truc saben apurar fins l'últim centímetre de la L.L. ja què, si et passes et pots guanyar una hòstia i, en aquest cas, deuries de tornar a començar en el punt 1 triant altra xicona.
   Cal remarcar que la L.L. és diferent per a totes les xiques, sent directament proporcional la depreciació de la línia i la seua disposició per deixar-se fer.
   
   
   
    Representació de la Línia Límit
   
   
5. El noble art d'arrimar la sebolleta. Aquest talentós art es propaga des de temps immemorials. Per fer-vos una idea, a la cova del Burro de la Muntanyeta dels Sants hi han unes pintures rupestres on es representa el noble art d'arrimar la sebolleta.
   El xic, amb l'excusa que està ballant, s'acosta perillosament per darrere a la xicona, i ací és on el mascle suecà aplica una força “Fr” de fregament sobre la femella suecana.
   Tenint en compte que Fr= N*µ i el coeficient de fregament µ en uns pantalons vaquers ve a ser de 0'15... cal aplicar una força d'un deciPascal per seduir a la víctima.
   L'equivalent d'aquest noble art quan la xicona és la qui ataca se la coneix com “fer la vespeta”.
   
   
   
    Negret seguint els nostres consells i aplicant el noble art d'arrimar la sebolleta. Hui folla.
   
   
   
   
6. L'atac definitiu. Fes un triple mortal cap arrere d'una punta de la discoteca a l'altra i cau justament al costat de la barra, torna en un doble invers amb tirabuixó i cau justament agenollat davant dels seus peus, ni massa lluny ni massa propet, amb una rosa de Rebolledo en la boca (que has tingut que comprar-li al moret de les floretes pel camí) i amb un cubata en cada mà, sense haver vessat ni una gota. Un serà per a tu, però ha de ser del gust d'ella i altre per a ella amb la seua beguda preferida, la qual has d'endevinar.
   En els segons següents a l'aterratge has de demostrar que parles 8 idiomes i 5 dialectes dels que se consideren importants. Intercala algun acudit de bon gust i comentaris enginyosos, però sense excedir-se que si se riuen massa pareixen tontes.
   Trau-li el tema en la conversació del Porsche GT Mirage que el tens aparcat en la cotxera perquè l'última volta que el tragueres de festa l'aparcares mal i la grua te'l deixà allà en les pistes, també explica-li un poc com és la teua mansioneta del Pere amb piscina climatitzà interior i jacuzzi.
   Depenent de la teua edat, has de dir-li que estas començant o acabant Camins, o fent la teua segona carrera, la qual estudies en el temps lliures que et deixa la teua important feina de Director General d'una empresa americana, tot i que també volies fer Astrofísica perquè se't donava bé.
   Després has d'ensenyar-li els certificats que acrediten que no tens cap malaltia de transmissió sexual, llicència de pilotatge d'avions de combat, carnet d'or del Club de Tennis on eres campió de la Lliga Social de Pàdel, simpatitzant de l'Athletic de Bilbao, Carnet del Club Babalà i una foto dalt de l'Everest amb tot l'equip de “Al filo de lo imposible”.
   Amb tot açò l'èxit està assegurat. Si per alguna d'aquelles eres molt tontaina i ni aixina et menges un rosco passa al punt 7.
   
   
7. El cloroform. Trau la botella de cloroform i utilitza-la, però que sàpigues que eres un subnormal i un fracassat.

I açò és tot campions, ací teniu la clau de l'èxit. I ara ja sabeu... a practicar!

Jordi

 A mi em va funcionar!

La vertadera raó per la què anàrem a Cardiff... Segona part

Després de dos hores i mitja de vol, en les quals, la meitat estiguérem explicant-li a Xavi que la capital de Gal·les no era Hèlsinki... arribarem a l'aeroport de Bristol, on un bus i un tren ens portarien fins a Cardiff.

Només en baixar, s'acostà un home que venia amb nosaltres dalt l'avió i ens va dir: Please, you know where goes this bus? Com Xavi era el que estava davant nostra li contestà: Ahh! Jo què sé, jo me'n vaig a Cardiff!

Natxo i jo intercanviarem una mirà de desconcert... A Xavi no li devíem de llevar l'ull de damunt, que si se'ns perdia ja no el trobàvem fijo, per tant decidirem explicar-li-ho: Mira Xavi, tenim una gran missió i tu per Gal·les vas més perdut que Belén Esteban per una biblioteca, per tant anem a fer una cosa... Nosaltres dos serem els caps pensants de l'expedició i tu seràs l'home acció, tu fes el que et diguem i ja està, ok? I aixina quedarem.
 
Quan finalment arribarem a la capital gal·lesa ens esperava altre Basco-Suecà, David, que està estudiant Erasmus allí i ens anava a servir de guia pels carrers de la ciutat.

No teníem temps que perdre, teníem que demostrar a tot el món de quina pasta estàvem fets, aixina que Natxo i jo tinguérem un pla digne de ments tan brillants i astutes com les nostres, de vegades ens sorprenem de com de llestos podem arribar a ser, era una idea enginyosa, perspicaç, raonada... en fi, una allau d'adjectius positius. Sols va haver un xicotet error que detonà el projecte que ens anava a coronar com a herois salvadors de l'economia valenciana.

Tot començà quan preguntarem a David, el més coneixedor del tema... escolta, en l'esport eixe del rugbi que alça tanta expectació ací, els jugadors són molt grans? Ens contestà: Metro i mig o per ahí. Als dos se'ns van il·luminar els ulls.

La idea era la següent... Sabíem que a l'estadi Millenium de Cardiff es jugava el partit de Gal·les vs Escòcia del VI Nacions de Rugbi. Era una oportunitat d'or, ja què, aquell partit anava a ser el centre d'atenció del món per uns moments. Centenars de milers de persones dels cinc continents anaven a estar cara la TV pendents d'aquell partit, a més de les 74.500 localitats de l'estadi que ja s'havien esgotat de feia temps. Era una oportunitat d'or per donar-nos a conèixer!

I ací és on entra en joc (valga la redundància) el nostre "home acció". Ho planificarem detalladament per Internet amb Xuso i Agustí i en poques hores ja teníem els "papelorios" falsificats necessaris que convertien a Xavi en jugador internacional de rugbi Gal·lés. Xavi quan anava a l'institut corria molt i era un requisit més que suficient per convertir-se en una estrella internacional del rugbi... Quan acabara el partit i els fans i la premsa se li tiraren damunt, confessaríem que érem Basco-Suecans i havíem anat allí a demostrar que figures que érem els valencians, per a que així s'enamoraren tots de la nostra gesta i vingueren a visitar la nostra terra.

Ens fregàvem les mans i decidirem convidar a David al partit. Ja estàvem a les grades esperant a que eixira dels vestidors Xavi i la resta dels jugadors quan decidirem contar-li la nostra argúcia. Què?? Maremeua, esteu locos? Quan vos vaig dir que els jugadors feien metro i mig me referia de muscle a muscle!!!

Natxo, David i Jordi, mirant el partit

Però ja no hi havia temps per a més, els aplaudiments de l'estadi rebien a les seleccions gal·leses i escoceses. Entre tots ells anava Xavi.


Els adjectius per definir els jugadors de rugbi podrien ser: gegants, musculosos, quadrats, musculosos, alts, forts, musculosos, forçuts, tanques, cruasans, esvelts, quadrats, musculosos... i entre tots ells anava el nostre amic Xavi, d'uns 50 kilos que entre aquelles bèsties encara se'l veia més xicotet. Natxo i jo en vore aquell panorama ens mossegarem en llavi de baix i ens assentarem a vore que passava.

L'espectacle que passà a continuació el vull ometre per respecte al nostre company. Només diré que excepte "plàcid i tranquil" al partit aquell se l'haguera pogut descriure de qualsevol altra forma. Més d'un xiquet va patir algun fort traumatisme per les grans dosis de violència que va vore.

Xavi a punt d'emportar-se la primera hòstia

Del partit ni ens n'adonarem del resultat. Després d'anar a l'hospital a arreplegar a Xavi, anàrem a la residència on estàvem allotjats i ens quedarem en la cuina  en silenci, dessolats, devastats perquè per un error de càlcul no havíem pogut triomfar.

Però Xavi, entre les múltiples contusions s'armà de valor i en una inspiració se marcà un William Wallace en Braveheart i ens va dir: Podem haver perdut una guerra, però no hem perdut la batalla! Encara ens queden unes hores per demostrar a algú de quina pasta estem fets els Basco-Suecans... Si aconseguira ligar-me a una gal·lesa, encara que fora una, demostraria al món que estem ací disposats a donar guerra!

Natxo i jo ens vam témer que els colps que havia rebut eren més greus del que ens pensàvem, però Xavi ja s'havia encarat cara una xica que venia pel carrer per a captivar-la. I ací ve el moment què, possiblement haja arrancat més rises en els quatre dies que hem estat en Gal·les. De dins seua, va traure una mostra d'orgull, de dignitat, d'honra... i li va dir una frase en el seu millor anglés que tardarem molt de temps en oblidar: You aaare my bicycle girl !!!

Xiquets i xiquetes de tota València: Agafeu una manta per a estos dies de classe, esperem al menys, que Rita i Fabra puguen salvar la F1.

Gràcies

Jordi

La vertadera raó per la què anàrem a Cardiff... Primera part

Hola amics i amigues de la paella en pimentó!

Bé, ja li vam deixar ahir escriure a Natxo i ja vos ha contat un tall de mentides per les què anàrem a Cardiff, però ja estic jo ací per solucionar-ho tot i contar-vos el què va passar realment. La meua història és completament real, com podreu anar comprovant en la serietat de les meues paraules.

Tot començà ara fa una setmana quan vaig rebre una telefonada de Rita Barberà. Com em contà, la crisi apreta i fan falta ingressos a la Comunidad Valenciana perquè els xiquets i xiquetes de les escoles es callen d'una vegada. Resulta que els senyorets ara es queixen perquè no tenen calefacció en les aules! Quina barra tu! I què més volen? Francisco Camps mileurista, que li costa arribar a final de mes, amb un cotxe de 15 anys i ells volen estar calentets a les aules? Ni que a Conselleria li xorraren els diners i anara construint per ahí edificis monstruosos per jugar un Open de tenis una volta a l'any!

Jo, ho vaig tindre clar i com sóc una persona amb dos dits de coneixement li vaig donar tot el meu suport des del primer moment, aleshores va ser quan em va demanar un favor (açò s'ho teniu que imaginar en veu de cassallera): "Bien amigos valencianos, he visto que vuestro blog en una semana ya tiene casi 1000 visitas. Sois personas muy influyentes y por eso os quiero pedir un favor para generar ingresos en el sector del turismo valenciano. Un momento por favor... Marcelo joder, pon un cubito... Bien, vamos a hacer una cosa, os doy tres billetes de avión y os vais cuatro días a la capital de Gales para dar a conocer al mundo la cultura valenciana, allí se esta jugando el VI Naciones y habrá mucha gente. La calefacción de las escuelas públicas depende de vosotros. De la Fórmula 1 ya me encargo yo".

Teníem una missió, el benestar de centenars de xiquets i xiquetes depenia de nosaltres i no anàvem a fallar. En poques hores ja estàvem dalt l'avió una expedició de Basco-Suecans totalment preparats per tal d'expandir la cultura valenciana, l'amor per la paella i demostrar al món de quina madera estàvem fets.

Volàvem cap a Gal·les quan Xavi va dir: " Ja tinc ganes d'arribar a la capital de Gal·les! Deu de ser molt bonica Helsinki"

 Aconseguiran Natxo, Jordi i Xavi salvar l'economia valenciana? En breus la segon part d'aquesta història

Xavi, a l'aeroport lluitant contra la caixa de Ryanair on se li havia encallat la maleta

 Dalt l'avió, ens tinguerem que conformar anant en classe turista 

Jordi

Basco-Suecans pel món. Cardiff (Gal·les)

Este darrer cap de setmana llarg, un xicotet grup de Basco-Suecans format per Xavi, Jordi i Natxo, de la mà del nostre corresponsal en Cardiff, David, hem anat a investigar les arrels i les tradicions dels Gal·lesos, les quals sembla que no disten massa de les nostres.

De bones a primeres observarem que, com a tot el Regne Unit, allí no existeixen els pots de cervesa de 33ml, si vols pegar un traguet econòmic t’has de fotre mig litre de cervesa. Cosa que com a bons Basco-Suecans no tinguérem problema en superar i inclús augmentar. Els pots de Foster’s entren massa bé!

Açò de Gal·lesos i cervesa supose que serà com els Basco-Suecans i el ron, no podem viure els uns sense els altres.

D’altra banda, assistírem al típic bar dels voltants de l’estadi on juguen a rugby per a viure de prop quin és eixe joc al qual juguen allà. La veritat és que la màgia del rugby i dels aficionats drets amb la pinta a la mà ve de molt lluny, i a nosaltres això de vore esport en un bar amb la cervesa a la mà se’ns va contagiar de seguida... Semblàvem uns gal·lesos més animant a la seua nació! 

Respecte al joc desplegat per Gal·les i la seua semblança amb l’Athletic, soles diré que els arbitres deurien de ser més permissius i els jugadors dels altres equips més homes. Amorebieta seria Déu! 

Per a finalitzar, la sorpreseta d'entrar al Millennium Stadium. Com a bons Basco-Suecans i grans agents de ments sofisticades i amb molts anys d'entrenament férem la tàctica mundialment coneguda de ‘El canvi de guàrdia’. Ja sabeu, quan s’acaba el partit, mentre tota la gent ix del camp i els segurates de cada porta fan el canvi...endinsar-nos!! 

Aupa Athletic!!

Gràcies per llegir-nos!!

Natxo

Koparen bila!!

Hola!

Ja estem tots ben recuperats del ‘Dia de la Bestia’! Enguany crec que no hi haurà crònica periodística, no vaig vore a cap reporter per allí cobrint la notícia, estarien tots cobrint l’orgasme informatiu de Canal 9 quan en hivern fa una miqueta de fred i neva. Quina cosa més estranya!! Fred i neu!!

Bé, hui vinc a parlar-vos d’un dels dies més importants per als Basco-Suecans, hui l’Athletic es juga passar a la final de la copa!! Enfront tindrem un equip com el Mirandés, tot i ser de 2ª divisió ‘B’ ha demostrat que se l’ha de tenir en compte. L’Athletic ha de jugar com sempre, amb la filosofia del ‘2’. Amb 2 collons!!

D’Anduva sembla que portem un bon resultat, 1-2, però no hem d’eixir a defendre’l, sinó a incrementar-lo!! Toquero, confiem amb tu!! I Bielsa, trau-lo!!

Només pels aficionats de l’Athletic ja ens mereixem la final. Només recordant aquella final de València de l’any 2009 i només per reviure-la!! Aquells 20 minuts on l'Athletic anava guanyant 1-0 van ser màgics!! Són grans records que no oblidarem mai!!

Aupa Athletic!! Koparen bila!! 

Natxo

El garrofó. Element essencial en una Paella.

Hola suecans, bascos  i resta del món.  És un plaer formar part d'aquest magnífic racó de reflexió basco-suecana, on tinc el gust de compartir teclat amb grans personatges de la nit i l'humor de la vila de Sueca.

Sense més preambuls, començaré amb una breu introducció a la definició que ens dona la viquipèdia, sobre el tema de hui, "El Garrofó": (Phaseolus lunatus) és una planta herbàcia anual de la família de les Fabaceae, cultivada als països càlids per les seues granes consumides com llegum a la manera de la mongeta comuna. Normalment es mengen les llavors sense la bajoca o tavella.
Físicament, és un gros fesol blanc amb una textura untuosa i una sabor delicada.

El Garrofó, amb el pas dels anys s'ha consolidat com a ingredient essencial per a l'elaboració de la Paella Valenciana. Si bé, el Pimentó ha estat críticat per alguns inexperts que han osat inclús a excloure'l de la Paella, el Garrofó, no ha estat exempt d'aquestes crítiques tan vulgars. I es que, molta gent, sempre posa pegues al garrofó, amb frases com "ay quin ampastre!", o "lleva això que embrutes l'arròs!", encara que parega que no, jo aquestes coses les he sentit, i em semblen en certa manera una falta de respecte davant aquest magnífic i saboros llegum.

Podríem atrevir-nos a afirmar, que per a fer una bona paella és tan important que tinga garrofó, com que ixca un apetitós socarrat.

Per acabar, m'agradaria agraïr a tots aquells i aquelles, que quan veuen a actes d'indisciplina com apartar de forma descarada i atrevida el garrofó del plat o de la seua part del caldero, s'armen de valor, i amb valentía diuen " xe no t'agrà el garrofó?, trau pacasi home". Estos xicotets detalls fan que el garrofó es mantinga viu en el cor de la paella.

Moltes gràcies per la vostra atenció, espere crítiques de tota raça, credo i condició.

Agustí

Breu introducció al 'Dia de la Bestia' en imatges

Hola!!

Bé, una vegada inaugurat el nostre blog Eusko-Suecà en Defensa de la Paella en Pimentó, anem a parlar ja de coses series.

Demà dissabte 4 de febrer, una expedició de Basco-Suecans i del 'Komando Piketa', valents i virils, anem a celebrar el ja tradicional i consolidat ‘Dia de la Bestia’. 

Les condicions metereològiques a Alcoi ens són favorables per a demostrar de quina pasta estem fets...

És un dia on ens reunim tots els Basco-Suecans davant d’una foguerà per a retre homenatge als nostres avantpassats suecans i bascos...

Per a menjar un poquet de carn...

I beure una miqueta de 'rabo de macho' i ron...

I per a finalitzar...el vídeo amb imatges commemoratiu del 'Dia de la Bestia' de la 4a edició

Gràcies per la vostra atenció! En un dia ja portem quasi 300 visites!

Natxo

Xicoteta introducció del Pimentó a la Paella

Bon dia!

Hui estrene el blog de "La Plataforma Defensa del Pimentó en la Paella". Com molt bé indica Jordi, el nostre lloc lliurepensador i on plasmarem les nostres idees, o simplement plasmarem!

Vos preguntareu, per què “La Plataforma Defensa del Pimentó en la Paella”? És ben senzill. “Una paella no esdevé en paella si no porta pimentó” afirmava el nostre paisà Joan Fuster al seu llibre d’Aforismes. Per altra banda, “Xè fica-li pimentó a la paella i deixa’t de tonteries, carabassa!” ens recorda el nostre veí Antoni Puchades ,mentre riu, el que li deia en les concentracions al cuiner del València Club de Futbol. Açò és solament una xicoteta mostra, són nombroses les cites conegudes que situen al pimentó en l’altar de la paella.

Nosaltres, baix la batuta suecana del bressol de la paella ens hem organitzat en xicotets “Komandos” per portar ben lluny tot allò que envolta  al pimentó. Per exemple, ací vos adjunte unes fotos de l’Acte Central de la “Defensa del Pimentó en la Paella” de l’any 2010, acostant i recloent també a les dones al món del pimentó. “Sense dones el pimentó no es fa madur” em deia ma iaio de menut, ara ja ho entenc, m’he fet major! Gràcies iaio! 

Bé, açò és una xicoteta introducció al món Eusko-Suecà i a l'Univers de la Paella amb Pimentó. Sempre tindrem alguna història que contar-vos, massa pardalets tenim pel cap els 5 que conduïm este blog, no per això menys o més interessant, simplement allò que sabies que necessitaves saber per dormir més tranquil!

Gràcies per llegir-nos!

Natxo

Primer tràmit superat

Estimats lectors i lectores, em plena de satisfacció donar-vos la benvinguda al nostre nou blog informatiu.

Arribar fins ací no ha sigut gens fàcil. Hem patit la persecussió del FBI i hem hagut de superar unes dures proves per poder obrir aquest nou espai dirigit a la societat suecana.

És normal. Els administradors que hem creat "La Plataforma Defensa del Pimentó en la Paella" som un col·lectiu de lliurepensadors, amants de l'aventura, cultura, esport, gastronomia, política, de l'Athletic... i com no, de l'humor. Som ments sofisticades i amb molts anys d'entrenament.

Per a que es feu idea... Agustí una volta casi es va fer Policia Nacional, Natxo és un expert serièfil, Xuso àlies "el nervis" és un entés en electrotècnia que abans disenyava portes de nevera, i bé, també estic jo... la meua especialitat és, quan tots estan fent feina jo m'alce i em passege per fer com si fera algo. A part, contarem amb la col·laboració d'eminències informàtiques com Xavi, que desde que tancaren Megaupload es dedica a vore "Tod y Toby" per les nits en el YouTube...

Com vegeu, tot un arsenal capaç de moure grans masses socials, el que suposava una amenaça per a Barack Obama ara que se van acostant les eleccions... si ens pega per ahi presentem al Xep a les eleccions de president dels Estats Units i les guanyem sense eixir de casa.

Com vos he dit, hem hagut de superar unes dures proves per arribar fins ací. La primera de totes ha sigut mentre creava el blog. He hagut de desxifrar una sèrie de jeroglífics-paraules ondades. Diuen que és per captar que no eres una màquina: els collons. Estem bojos o què? Per a què voldria fer-se una màquina un blog? M'he passat 40 minuts, perquè cada volta que fallava la paraula se'm borrava tot i em tocava tornar a escriure tota la informació que havia ficat. Estos xoriços del FBI anaven a necessitar algo millor si volien parar-nos els peus.

Després ho han intentat amb la diatomita, un mineral que pot absorvir el vapor dels núvols i artificialment (vos ho explicaria més precisament, però no ho entendrieu) han aconseguit canviar el clima i crear estratègicament una onada de fred anomenada "La Siberiana", per criogenitzar-nos fins que pasaren les eleccions: craso error. No comptaven amb que Xuso amb una adaptació camaleònica per als diferents climes i ecosistemes ja ho havia preparat tot i ens havia comprat a tots del Decathlon uns calçotets tèrmics capaços de soportar qualsevol onada de fred.

De fet, li ha entrat calor i se'n ha anat este matí a pegar una volteta per la mar i ens ha dedicat esta foto amb la seua nova equipació per rebre "La Siberiana".

Estos yankis... En fi, ja estem ací preparats per desfogar-nos textualment, informar-vos, fer-vos reflexionar (també penjarem alguna notícia seria i tot!)... i sobretot, fer-vos passar un bon rato. Benvinguts a la Plataforma de Defensa del Pimentó en la Paella!

Jordi