Bé, ja li vam deixar ahir escriure a Natxo i ja vos ha contat un tall de mentides per les què anàrem a Cardiff, però ja estic jo ací per solucionar-ho tot i contar-vos el què va passar realment. La meua història és completament real, com podreu anar comprovant en la serietat de les meues paraules.
Tot començà ara fa una setmana quan vaig rebre una telefonada de Rita Barberà. Com em contà, la crisi apreta i fan falta ingressos a la Comunidad Valenciana perquè els xiquets i xiquetes de les escoles es callen d'una vegada. Resulta que els senyorets ara es queixen perquè no tenen calefacció en les aules! Quina barra tu! I què més volen? Francisco Camps mileurista, que li costa arribar a final de mes, amb un cotxe de 15 anys i ells volen estar calentets a les aules? Ni que a Conselleria li xorraren els diners i anara construint per ahí edificis monstruosos per jugar un Open de tenis una volta a l'any!
Jo, ho vaig tindre clar i com sóc una persona amb dos dits de coneixement li vaig donar tot el meu suport des del primer moment, aleshores va ser quan em va demanar un favor (açò s'ho teniu que imaginar en veu de cassallera): "Bien amigos valencianos, he visto que vuestro blog en una semana ya tiene casi 1000 visitas. Sois personas muy influyentes y por eso os quiero pedir un favor para generar ingresos en el sector del turismo valenciano. Un momento por favor... Marcelo joder, pon un cubito... Bien, vamos a hacer una cosa, os doy tres billetes de avión y os vais cuatro días a la capital de Gales para dar a conocer al mundo la cultura valenciana, allí se esta jugando el VI Naciones y habrá mucha gente. La calefacción de las escuelas públicas depende de vosotros. De la Fórmula 1 ya me encargo yo".
Teníem una missió, el benestar de centenars de xiquets i xiquetes depenia de nosaltres i no anàvem a fallar. En poques hores ja estàvem dalt l'avió una expedició de Basco-Suecans totalment preparats per tal d'expandir la cultura valenciana, l'amor per la paella i demostrar al món de quina madera estàvem fets.
Volàvem cap a Gal·les quan Xavi va dir: " Ja tinc ganes d'arribar a la capital de Gal·les! Deu de ser molt bonica Helsinki"
Aconseguiran Natxo, Jordi i Xavi salvar l'economia valenciana? En breus la segon part d'aquesta història
Xavi, a l'aeroport lluitant contra la caixa de Ryanair on se li havia encallat la maleta
Dalt l'avió, ens tinguerem que conformar anant en classe turista
Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada