El garrofó. Element essencial en una Paella.

Hola suecans, bascos  i resta del món.  És un plaer formar part d'aquest magnífic racó de reflexió basco-suecana, on tinc el gust de compartir teclat amb grans personatges de la nit i l'humor de la vila de Sueca.

Sense més preambuls, començaré amb una breu introducció a la definició que ens dona la viquipèdia, sobre el tema de hui, "El Garrofó": (Phaseolus lunatus) és una planta herbàcia anual de la família de les Fabaceae, cultivada als països càlids per les seues granes consumides com llegum a la manera de la mongeta comuna. Normalment es mengen les llavors sense la bajoca o tavella.
Físicament, és un gros fesol blanc amb una textura untuosa i una sabor delicada.

El Garrofó, amb el pas dels anys s'ha consolidat com a ingredient essencial per a l'elaboració de la Paella Valenciana. Si bé, el Pimentó ha estat críticat per alguns inexperts que han osat inclús a excloure'l de la Paella, el Garrofó, no ha estat exempt d'aquestes crítiques tan vulgars. I es que, molta gent, sempre posa pegues al garrofó, amb frases com "ay quin ampastre!", o "lleva això que embrutes l'arròs!", encara que parega que no, jo aquestes coses les he sentit, i em semblen en certa manera una falta de respecte davant aquest magnífic i saboros llegum.

Podríem atrevir-nos a afirmar, que per a fer una bona paella és tan important que tinga garrofó, com que ixca un apetitós socarrat.

Per acabar, m'agradaria agraïr a tots aquells i aquelles, que quan veuen a actes d'indisciplina com apartar de forma descarada i atrevida el garrofó del plat o de la seua part del caldero, s'armen de valor, i amb valentía diuen " xe no t'agrà el garrofó?, trau pacasi home". Estos xicotets detalls fan que el garrofó es mantinga viu en el cor de la paella.

Moltes gràcies per la vostra atenció, espere crítiques de tota raça, credo i condició.

Agustí