dimecres, 5 de setembre del 2012

L'orgasme de menjar-se un pimentó





A tot aquell que li agrada el PIMENTÓ, un bon homenatge es té que endur


Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.

                                                   V.A. Estellés





1 comentari:

  1. Després de que els cullerots i els xurros mos furten el pimentó en la paella, ara arriba un indocumentat que escriu en el diari: «Restaurantes excelentes en los que se pueda comer un buen arroz hay prácticamente en cada calle de Sueca y sus pedanías, aunque son muy recomendables Casa Salvador, Rocher o Ri-Ra». Xé tu: Salvador i Rocher estan en el terme de Cullera i Ri-Ra és a qui més paelles li han tornat els fallers del Mercat de Sueca. I s'oblida del pimentó en la paella!
    http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/09/11/arroz-situa-sueca-mapa/1465460.html

    ResponElimina