Per una paella digna i amb un pimentó de qualitat

Davant l’allau de protestes veïnals i de les comissions falleres, amb el suport dels Sindicats com CCPP (Comissions Pimentoneres) i UGP (Unió General dels Pimentons) volem fer saber al nou govern estatal del PP, que des de la ‘Plataforma de Defensa del Pimentó en la Paella’ exigim un tracte preferencial del pimentó sobre la paella.

Per això, la nostra Plataforma ha elaborat una proposició de llei per a integrar el pimentó en la recepta oficial de la paella. Exigim: 

• La paella ha de portar pimentó si o si, sinó no serà paella.

• Tota aquella paella que no porte pimentó no tindrà el dret d’anomenar-se paella.

• El pimentó per a l’elaboració de la paella serà del Mareny preferiblement.

•  No es podrà utilitzar cap pimentó si no passa primer un estricte control d’avaluació al Centre de Tecnificació del Pimentó ubicat en el terme municipal de Sueca.

• Així doncs, el pimentó a utilitzar ha d’estar etiquetat i distribuït per l’anomenat Centre de Tecnificació.

Estos 5 punts són, en principi, els què la nostra Plataforma de Defensa del Pimentó en la Paella portarà al parlament espanyol en les properes setmanes. D’açò volem fer una proposta participativa i, per tant, estem oberts a l’aportació de noves exigències què seran estudiades per nosaltres i, posteriorment, afegides a la proposició de llei. 

De moment, no s’han fet esperar les declaracions dels polítics sobre el tema. Tenim a polítics a favor, a polítics en contra i a(-)polítics. Ací algunes de les declaracions i actuacions de la classe política espanyola i valenciana o les dos coses alhora:

• Mariano Rajoy (PP): “¿Qué esh el pimentónh?”

• Rita Barberà (PP), posseïdora d’un camp de carxofes, vol querellar-se amb la nostra Plataforma per tal de frenar la incorporació del Pimentó a la Paella.

• Esperanza Aguirre (PP): “Que se dejen ya los socialistas y perroflautas de tanto exigir”

• Jorge Alarte (PSPV-PSOE), per la seua banda, ha mostrat indiferència.

• Mònica Oltra (Compromís), per contra, ha mostrat hui al món la seua nova samarreta en referència a la Defensa del Pimentó: “Salvem el Pimentó”.

• Joan Baldoví (Compromís) ha declarat: “Com a nacionalista valencià, des del nostre partit hem de defensar la incorporació del pimentó a la paella, ja ho deia el nostre benvolgut Joan Fuster quan afirmava que ‘una paella no esdevé en paella si no porta pimentó’”

Per altra banda, la veu del poble ha manifestat la seua intenció d’aplegar a una vaga general el 29 de març si les coses no canvien. Ja s’han vist pancartes en algunes xicotetes concentracions enfront del IES Lluís Vives de València o a la Puerta del Sol de Madrid com:

• “Per una paella digna i amb un pimentó de qualitat”

• “Paella amb pimentó real ja!”

• “Haz que tus abuelos se sientan orgullosos”

• “Ens falta pimentó, ens sobren carxofes”

• “Podemos ser algo más que la generación del botellón”

• “Qui perd el pimentó, perd identitat”

D’estes accions ciutadanes també han nascut ja les primeres ‘Cançons Protesta’ composades pel cantautor valencià Raimón:

• Raimón: “Diguem no”

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.

Nosaltres volem paella amb pimentóooo.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist de tot
al Concurs Internacional de Paella
homes sense de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.

Nosaltres volem paella amb pimentóooo.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

• Raimón: “D’un temps d’un país”

D'un temps que serà el nostre,
d'un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.

No creguem en les paelles sense pimentó:
per a tastar-la s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet.
No creguem en la fideuà,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.
 

D'un pimentó que ja és un poc nostre,
d'una paella que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.

Lluny som de records inútils
i de velles passions,
no anirem al darrera
d'antics tambors.

D'un pimentó que ja és un poc nostre,
d'una paella que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.

D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent.

• Raimón: “Jo vinc d’un silenci”

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les paelles
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
les estan cuinant
a les petites cuines,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd el pimentó
per identitat!

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
per una paella amb pimentó,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol una paella
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.

Bé, defensors de la paella en pimentó, la revolta ha començat!!

Visca la Paella amb Pimentó!! Gora la Paella amb Pimentó!!

Natxo